Males pràctiques bancàries
Com tots sabem, són moltes les males pràctiques que es realitzen des de les entitats bancàries, ho hem anat veient des de les tan polèmiques accions preferents, a les encara lluitades clàusules sòl. Les entitats bancàries estan acostumades a abusar del client ometent-li informació important o valent-se del desconeixement dels productes bancaris de gran part de la població.
Podem donar gràcies al fet que la llei es va posar “en teoria” de part del client, i que molts ja han rebut, encara que no al complet, el que en el seu moment se’ls va treure.
El 9 de maig de 2013, el Tribunal Suprem va sentenciar que les clàusules sòl havien de declarar-se com nul·les en aquells supòsits en què l’entitat hagi incorregut en falta de transparència, i que des d’aquest mateix moment les quotes hipotecàries havien de prescindir d’aplicar aquesta clàusula.
Però és clar, si una clàusula és abusiva, ho és des del 9 maig 2013 o ho és des de sempre? Doncs pel que es veu, abans del 9 de maig aquestes clàusules no eren abusives ja que podria suposar un col·lapse per a les entitats bancàries el fet d’haver de tornar tal quantitat de diners, però bé, menys dóna una pedra, no?
Doncs bé, algunes entitats, el 9 de maig de 2013, van deixar d’aplicar aquestes clàusules gràcies a l’esmentada sentència del Tribunal Suprem, però moltes altres entitats les segueixen aplicant a menys que es recorri a demandes perquè el client pugui veure reduïdes les seves quotes, però abans d’arribar a aquest extrem les entitats intenten que el client signi la supressió de la clàusula amb la condició de renunciar a reclamar les quotes pagades de més des de la sentència del TS, i malauradament molts signen. Ofegats per les quotes decideixen sucumbir a les ofertes de les entitats per veure reduïts el més aviat possible els imports a pagar, però hem arribat a veure casos en què es pot estar renunciant a la devolució de més de 15.000 euros.
Però com si no tinguéssim poc amb tot això, les entitats bancàries han trobat una altra manera de sortir-se amb la seva, i és que moltes entitats que han embargat habitatges, decideixen no pagar les quotes comunitàries, i encara no sabem com, aconsegueixen vendre aquests pisos sense que hi hagi un document pel mig garantint que estan al dia de les despeses comunitàries, de manera que el comprador es troba amb un deute de fins a 4 anys de quotes comunitàries, que òbviament no vol pagar ja que no tenia consciència d’elles, però que segons la llei vigent se n’ha de fer càrrec.
Una vegada més, els bancs es surten amb la seva.
I després de la nostra experiència, volem compartir amb vosaltres dues màximes que us poden ajudar en endavant:
– Desconfia de tot el que t’ofereixi una entitat bancària per “millorar” les teves condicions, el que busquen és millorar les seves.
– En quant a bancs es tracta, posa’t en mans d’un professional independent.
Article publicat a Mediterráneo Digital
